Margot

Set dies esperant una resposta,
jo no t'apreto però ja saps com va;
truca'm i digues que t'esperi
o jo me'n vaig i s'ha acabat

Dilluns, dimarts, dimecres i paciència
dijous, divendres i respiro tens
i ve el dissabte i no sé res de tu
i diumenge que se'm menja

Hauràs fet tard, i no em fa mal.
Jo baixo a la propera vens amb mi o et quedes?

Quatre parets que se'm cauen a sobre.
La tele encesa, el faceboook
i una llauna de cervesa
i el telèfon que es distreu.

“Senyora s'equivoca. Res, fins ara”
Surto al carrer, el vent em bufa a la cara
passen cinc minuts i ja en tinc prou,
tanco la porta, adeu-siau

Hauràs fet tard, i no em fa mal.
Jo baixo a la propera véns amb mi o et quedes una mica més?

Un, dos, tres, tard, fins a un altre any.
I no és que no t'estimi, és que m'estimo més jo.

Hauràs fet tard, i no em fa mal.
Jo baixo a la propera vens amb mi o et quedes?

Vol, empatx de fibra i sol,
fa fred i l'arbre està de dol.
L'aire pinta l'horitzó
i el sò dibuixa en un racó.

Pinta mones , globus sondes
i cops de cap, i farcellets de sal
Canta empès per l'agonia, penjant d'un fil,
per si avui és l'últim dia

Port tort, vigila agafa't fort ben fort
Port tort; i el vaixell no passa.

Sol se'n va riera avall i riu,
roman callat, se sent viu.
Diu que vol tornar i no pot, que ara és tard i no hi ha llum,
i si fuma diu que li molesta el fum i córre

Un esquitx volant,
un lleuger pas endavant,
i agafa empenta i cau.
La paret és alta,
la voluntat és manca,
la dolça espera,
l'agafa fort i tot s'en và entre els seus dits per què és

Tort el port, vigila agafa't fort ben fort
Port tort; i el vaixell no passa.

Trist de veure el mateix far,
convençut de veure el sol.
Buit de tant bufar les veles
que m'han de portar a port.

Ja no tinc més rems que rams,
no tinc orsa ni timó,
s'ha apagat l'estel que em guia,
ara tot brilla i res fa llum.

Tant de mar i tanta set,
buscant el camí del vent
que canvia quan el trobo,
que m'esquiva i em perd.

Temps i temps voltant perdut,
quan s'ha perdut el motiu;
ja no sé si n'hi ha per tant,
si era tant gran allò
o més val recordar-te
i no trobar-te

Mai més.
No veure't mai més.
Deixar de rodar, deixar de pensar,
dormir i descansar,
tornar a començar i no buscar-te més.
No veure't mai més.
Deixar de rodar, deixar de pensar,
dormir i descansar,
tornar a començar i no buscar-te més

Amb una mirada, un gest de submissió,
es declara en vaga per obra i omissió.
Una altra vegada ha arribat primer,
en aquesta cursa no hi jugava, però quan vé s'ha de fer.

Ni una sola llàgrima, ni fugir dels meus ulls.
Net de pols i amb ànima per refer-se l'alè.
Diu que se li acaba l'aire i el combat,
diu que vol veure una matinada al seu port i demà tornar.

I si es fa de nit fugirà del llit
per que no vol rebre-la dormint.
I s'aixecarà, i tornarà a cantar una altra vegada, més fort.

Un glop, mai sol,
respira i fes-me una cançó d'amor per quan em trobi sol.

Tenim temps encara, per a un últim vers.
Tenim temps per afinar guitarres.
Tenim temps, em sents? Temps!

I si es fa de nit fugirà del llit
per que no vol rebre-la dormint.
I s'aixecarà, i tornarà a cantar una altra vegada, més fort.

I si es fa de nit fugirà del llit
I s'aixecarà, una altra vegada, més fort.

Guants desperts, olor de verds,
corall diví, set de plaer.

Somnis sense son, tocar el teu nom,
beure el teu nom a glops.
Sostre baix, ni un pas en fals.
Camino dret al teu costat.

Entre el sol i la boira,
entre espatlla i genoll,
els meus llavis obrint la porta.

Guarda el cos, que avui som dos
i nusarem els nostres cors.
Frisa el vent per ser els meus dits,
per ser el turment del meu desitg.

Entre el sol i la boira,
entre calma i desig
Els teus llavis obrint la porta.

Abandó,
amargor,
somriure trist d'espera.
Atenció,
un petó.
S'atura el món i ja ho som tot.

Entre el sol i la boira,
entre espatlla i genoll.
Imprudent, temerària,
innocent de la meva culpa.

Cau d'estels sense tornada.
Cau, estel, dins el meu pit.

Frisa el vent, i la bòira,
entre calma i desig.
Els teus llavis obrint la porta.

Sobtat em veig girant la cara.
Estèril, si s'acaba així.
Ara em desdic de les carícies,
les mans, els meus llavis i el desig.

Com pots fer tant mal?
Sóc tan dèbil com ara em fas sentir?

Som restes d'un destí que es trenca,
que empeny, inclement, senyals de fum
d'un foc que s'apaga.

No em diguis que m'esperes,
no m'expliquis que sóc el teu món.
No em diguis plorant que jo seré l'últim.
No em quedaré al teu davant, no tinc més temps per perdre.
Si et miro, jo em trenco.
Si jo t'estimo em trenco.

Vomitaré la teva imatge,
i el pes del dolor que porto,
i no se'n va, que m'estreny la ma i somriu.
Com la desfeta d'un imperi.
Batalles perdudes just en començar.

No em diguis que m'esperes,
no m'expliquis que sóc el teu món.
No em diguis plorant que jo seré l'últim.
No em quedaré al teu davant, no tinc més temps per perdre.
Si et miro, jo em trenco.
Si jo t'estimo em trenco.